En els darrers anys, el tercer sector social ha avançat de manera notable en la seva digitalització. S’han incorporat sistemes de gestió, CRM i eines que permeten registrar amb més detall l’activitat de les entitats, l’atenció a les persones i el desenvolupament dels projectes. A primera vista, podria semblar que aquest avenç hauria de traduir-se automàticament en una millora en la presa de decisions.

Però la realitat és més complexa. Tot i disposar de més informació que mai, moltes organitzacions continuen prenent decisions amb criteris limitats o poc sistematitzats. La paradoxa és evident: tenim dades, però no sempre tenim coneixement.

Durant molt de temps s’ha assumit que el principal problema del tercer sector era la manca de dades. No obstant això, l’experiència mostra que, en molts casos, les dades ja existeixen. Es troben en registres d’atenció, en informes de projectes, en sistemes econòmics o en eines digitals que les entitats utilitzen diàriament. El repte no és tant la seva existència com la seva utilització.

Primera sessió de treball Espai de Dades Obertes del Tercer Sector Social – m4Social.

Aquesta dificultat no es pot explicar només des d’un punt de vista tecnològic. De fet, sovint s’ha intentat resoldre amb la incorporació de noves eines, amb la idea que més tecnologia conduiria a un millor ús de la informació. Però la pràctica demostra que, sense un canvi en la manera de treballar, les eines acaben convertint-se en simples repositoris de dades.

El veritable repte és organitzatiu. Treballar amb dades implica definir quines decisions es volen millorar, identificar quina informació és rellevant i establir espais on aquesta informació es pugui analitzar i interpretar. També requereix assignar responsabilitats i generar confiança en l’ús de les dades com a eina per orientar l’acció.

Dades al servei de la transformació social

En moltes entitats, la informació es registra amb rigor, però no es revisa de manera sistemàtica. Les dades queden acumulades sense formar part del cicle de decisió. Aquest desajust entre el registre i l’ús és un dels principals obstacles per avançar cap a una cultura de dades real.

A més, hi intervenen factors que sovint passen desapercebuts:

• El ritme del dia a dia deixa poc marge per a l’anàlisi.
• La manca de temps es combina amb la falta de capacitats específiques per interpretar dades i amb una certa percepció que aquestes són complexes o poc accessibles.
• L’excés d’informació pot generar soroll i dificultar la identificació d’allò que és realment rellevant.

Taula de debat acte m4Social al MWC26.

Superar aquesta situació no requereix necessàriament grans inversions ni projectes complexos. Sovint, el primer pas és més simple: identificar quines decisions es volen millorar i quina informació pot ajudar a prendre-les millor. A partir d’aquí, es tracta de seleccionar indicadors clau, reduïts però significatius, i establir rutines que permetin revisar-los de manera periòdica.

Aquest canvi implica entendre les dades no com un element addicional, sinó com una part integrada de la manera de pensar i actuar de l’organització. Quan això passa, les dades deixen de ser un registre passiu i es converteixen en una eina activa per comprendre millor la realitat i orientar l’acció.

Un nou espai per trobar, compartir i utilitzar dades de l’àmbit social disponibles per a tothom

En aquest context, iniciatives com l’Espai de Dades Obertes del Tercer Sector Social, impulsat per m4Social de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, tenen un paper rellevant. Faciliten l’accés a informació estructurada i fomenten una cultura compartida que pot ajudar les entitats a avançar en aquest procés. Però, en última instància, el canvi depèn de cada organització i de la seva capacitat per incorporar les dades en la presa de decisions.

Open Data Day 2026 – Iniciativa Barcelona Open Data. Participació m4Social.

Les dades, per si soles, no transformen la realitat. Però poden ser una palanca poderosa si s’utilitzen de manera sistemàtica i amb intenció. El repte no és tenir-ne més, sinó saber-les utilitzar millor. Aquest és, probablement, un dels grans salts pendents del tercer sector social en els propers anys.