2026 és l’any de celebació dels primers deu anys de m4Social, el projecte d’innovació digital en l’àmbit social de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.
Hem recorregut els orígens del projecte, el canvi cultural que ha viscut el tercer sector social davant la transformació digital, i la construcció d’una veu pròpia del sector en l’agenda digital. És el moment de posar el focus en una altra evolució que explica aquesta dècada: com han anat canviant els reptes tecnològics i, amb ells, les preguntes que ens hem hagut de fer sobre els drets socials.
L’any 2017 una de les grans preocupacions era garantir que una pàgina web, una aplicació o un servei digital poguessin ser utilitzats per tothom. Avui en dia, continuem parlant d’accessibilitat i bretxa digital, però alhora ens preguntem com s’utilitzen les dades, quines decisions poden automatitzar-se, com funcionen els algoritmes o quin impacte tindrà la intel·ligència artificial en l’accés als serveis socials.
La tecnologia ha canviat molt en deu anys. La qüestió de fons continua sent la mateixa: com garantim que la digitalització ampliï drets en lloc de generar noves desigualtats?
El primer repte: que la tecnologia fos accessible
Durant els primers anys de m4Social, l’accessibilitat digital es va convertir en una de les principals línies de treball. A mesura que webs, aplicacions i serveis en línia guanyaven pes en la vida quotidiana, es feia evident que una tecnologia que no pogués ser utilitzada per tothom podia convertir-se en una nova barrera.
L’any 2017, m4Social va impulsar l’informe ‘Accessibilitat digital. Les TIC per a tothom‘, que recollia bones pràctiques per crear pàgines web, aplicacions mòbils i continguts digitals accessibles. Aquell mateix any, el m4Social Day situava aquesta qüestió al centre del debat. La idea era senzilla i fonamental: no n’hi havia prou que una tecnologia existís. Calia que les persones hi poguessin accedir i utilitzar-la independentment de les seves capacitats, coneixements o circumstàncies.
m4SocialDay 2017.
Aquesta mirada també es va traslladar a l’Administració pública. Si una part cada vegada més important de la relació amb els serveis públics es desenvolupava a través de canals digitals, garantir-ne l’accessibilitat deixava de ser només una qüestió de bon disseny. Es convertia en una condició per garantir l’accés als serveis i, en conseqüència, als drets.
De l’accessibilitat a les regles del joc
El següent pas va ser entendre que l’accessibilitat no depenia només de com es dissenyaven les eines, sinó també de les condicions que establien les administracions quan les contractaven.
L’estudi sobre clàusules d’accessibilitat digital en els processos de contractació pública va portar el debat a aquest terreny. La contractació pública podia actuar com una palanca per garantir que els productes i serveis digitals adquirits per les administracions fossin accessibles des del seu origen. L’estudi constatava que les clàusules d’accessibilitat havien anat guanyant presència, però també plantejava la necessitat d’avançar més: elaborar models de clàusules, reforçar el seguiment dels contractes, incorporar referències explícites a estàndards i criteris d’accessibilitat i impulsar plans específics dins de les administracions.
Acte m4Social al Mobile World Congress 2021.
Era una evolució important. Ja no es tractava només d’adaptar una eina una vegada creada, sinó d’incorporar els drets i l’accessibilitat des del moment mateix en què es defineix, es contracta o es desenvolupa una solució digital. La tecnologia començava a deixar de ser vista com un producte neutral.
Quan l’accés deixa de ser suficient
Amb la digitalització progressiva de la societat va aparèixer una pregunta encara més àmplia: què passava amb les persones que no podieb accedir a aquestes eines? I amb aquelles que hi poden accedir, però no tenien les competències necessàries per utilitzar-les o treure’n profit? Aquí el debat sobre accessibilitat va evolucionar cap al de la bretxa digital.
L’any 2020, l’estudi ‘La bretxa digital en les persones ateses per entitats socials‘ va mostrar que les persones en situació de vulnerabilitat tenien més dificultats d’accés a les TIC i també va evidenciar que disposar de connexió o d’un dispositiu no resolia per si sol el problema.
La bretxa tenia diferents dimensions: calia poder accedir a la tecnologia, saber-la utilitzar i, finalment, ser capaç d’aprofitar les oportunitats que oferia. A més, aquestes desigualtats digitals no apareixien del no-res. Sovint reproduïen desigualtats socials preexistents.
Aquesta constatació canviava de nou la perspectiva: la bretxa digital no era un problema separat de la pobresa, l’exclusió o les desigualtats educatives, econòmiques o territorials. Era una nova expressió d’aquestes desigualtats. A mesura que més serveis passaven a entorns digitals, les conseqüències de quedar-ne fora eren cada vegada més importants.
Internet i l’accés als drets
La pandèmia de la Covid-19 va accelerar to el procés. En molt poc temps, activitats que fins aleshores es feien presencialment van passar a dependre d’una pantalla i d’una connexió a Internet. Tràmits administratius, reunions, formacions, informació, educació o serveis van traslladar-se massivament a canals digitals. Allò que ja era una desigualtat es va fer molt més visible.
L’any 2021, m4Social va publicar ‘Internet, dret fonamental: propostes per a reduir la bretxa digital i social‘. L’informe plantejava que l’accés a Internet ja estava directament relacionat amb l’exercici d’altres drets, com la relació amb l’Administració, l’accés a la informació o la participació en els afers públics.
m4Social Day – Internet, dret fonamental 2021.
El debat feia així un nou salt: ja no parlàvem només de tenir o no tenir tecnologia. Parlàvem de drets digitals. Si determinats serveis essencials només estan disponibles a través d’Internet, garantir la connexió, l’accessibilitat i les competències necessàries per utilitzar-los passa a formar part de la garantia efectiva d’aquests drets.
La digitalització podia simplificar processos i generar noves oportunitats, però també podia crear una nova porta d’entrada a l’exclusió.
Les dades entren al centre de la transformació
Paral·lelament, una altra qüestió va anar guanyant pes en el treball de m4Social: les dades.
La digitalització dels serveis socials genera cada vegada més informació i obria noves possibilitats per conèixer millor les necessitats de les persones, compartir informació entre serveis, reduir burocràcia i prendre decisions amb més coneixement. Però també introduïa noves responsabilitats.
Les entitats socials treballen sovint amb dades especialment sensibles. Per això, qüestions com la protecció de dades, la ciberseguretat, la governança o la interoperabilitat han anat ocupant progressivament una posició cada vegada més central.
La interoperabilitat n’és un bon exemple. Poder connectar els sistemes de les entitats i de les administracions pot evitar que professionals i persones usuàries hagin de repetir constantment la mateixa informació i pot facilitar una atenció més coordinada. Però compartir informació també obliga a establir garanties clares: qui pot accedir a les dades, amb quina finalitat, amb quin consentiment i sota quin marc normatiu.
Una vegada més, la tecnologia planteja simultàniament una oportunitat i una responsabilitat.
I arriba la intel·ligència artificial
A partir de l’any 2023, una nova tecnologia va irrompre amb una força extraordinària en el debat públic: la intel·ligència artificial.
La IA ja no era una tecnologia reservada a laboratoris, grans empreses o projectes experimentals: començava a formar part de la vida quotidiana i a incorporar-se també a processos de les administracions públiques.
Acte m4Social al Mobile World Congress 2023.
Per a m4Social, això obria una nova pregunta: què passava quan els algoritmes i els sistemes automatitzats entraven en àmbits relacionats amb l’accés als drets socials?
A principis de 2024 es va publicar el ‘Radar d’algoritmes i processos de decisió automatitzada per a l’accés als drets socials de la ciutadania a Catalunya‘. L’objectiu era doble: conèixer com s’estava utilitzant la intel·ligència artificial en l’àmbit de les prestacions socials i contribuir a posicionar el tercer sector social davant d’aquest nou paradigma.
L’estudi va identificar dotze sistemes utilitzats per quatre administracions diferents. La fotografia mostrava encara un grau inicial d’implementació i constatava un element important: en els casos analitzats, la IA no prenia directament les decisions, sinó que automatitzava tasques o servia de suport al personal tècnic.
Però el fet que aquella realitat fos encara incipient no eliminava la necessitat d’obrir el debat. Al contrari: era precisament el moment de fer-ho.
Oportunitats i riscos d’una nova etapa
La intel·ligència artificial pot aportar millores importants als serveis socials: pot ajudar a reduir tasques burocràtiques, agilitzar processos, detectar necessitats, millorar la gestió interna o proporcionar més informació als professionals per prendre decisions.
Però aquestes possibilitats conviuen amb riscos que no es poden ignorar. La pèrdua de privacitat, la manca de transparència o els biaixos i possibles discriminacions són especialment rellevants quan la tecnologia intervé en processos relacionats amb persones en situació de vulnerabilitat.
Acte m4Social al Mobile World Congress 2024.
Una decisió tecnològica deixa de ser una qüestió purament tècnica quan pot influir en l’accés d’una persona a un servei o una prestació. Per això, davant la IA, el tercer sector social torna a tenir un paper essencial. Les entitats poden aportar coneixement de la realitat social, detectar riscos que poden passar inadvertits en el desenvolupament tecnològic i defensar que criteris com l’equitat, la transparència, la supervisió humana o la protecció dels drets s’incorporin des del principi.
No es tracta de frenar la innovació. Es tracta de decidir quina innovació volem.
De poder accedir a poder confiar
Si observem aquesta dècada en perspectiva, es pot veure una evolució clara: primer vam preguntar-nos si tothom podia accedir a una web o una aplicació; després vam veure que també calia garantir que tothom pogués accedir a Internet i disposés de les competències necessàries per utilitzar-lo. Més endavant, vam començar a preguntar-nos com es gestionaven i compartien les nostres dades.
Ara també necessitem saber com funcionen els sistemes que processen aquesta informació, quins criteris utilitzen i quines garanties tenim quan la intel·ligència artificial intervé en processos que poden afectar les nostres vides. Hem passat de preguntar-nos si podem entrar al món digital a preguntar-nos si podem confiar-hi.
I això amplia enormement el significat dels drets digitals.
La tecnologia canvia, els drets continuen
De l’accessibilitat digital a la intel·ligència artificial hi ha hagut un salt tecnològic enorme. Però el principi que ha guiat m4Social al llarg d’aquest recorregut continua sent el mateix: la innovació només té sentit si contribueix a millorar la vida de les persones i a garantir els seus drets.
Avui això obliga a mirar la tecnologia amb més profunditat que fa deu anys. Ja no n’hi ha prou amb preguntar-nos si una eina funciona. Hem de preguntar-nos per a qui funciona, qui en queda fora, quines dades utilitza, com pren les decisions, qui la supervisa i quin impacte pot tenir sobre les persones.
La complexitat ha augmentat, però també ho ha fet la capacitat del tercer sector social per participar en aquests debats. El repte dels pròxims anys serà continuar avançant sense perdre aquesta mirada: aprofitar les possibilitats de les noves tecnologies i, al mateix temps, garantir que la transformació digital sigui accessible, transparent, segura i orientada al bé comú.
Les tecnologies canvien. Els drets que volem garantir, no. I tota aquesta reflexió només té sentit quan es tradueix en canvis concrets dins de les organitzacions. Al llarg d’aquesta dècada, m4Social no només ha generat debat i coneixement: també ha impulsat projectes, eines i processos d’acompanyament perquè les entitats poguessin portar la transformació digital a la pràctica. Un pas de la sensibilització a l’acció del que en parlarem pròximament.
