L’any 2026 se celebra la primera dècada de m4Social, el projecte d’innovació digital en l’àmbit social de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.
Després de recórrer els orígens del projecte, el canvi cultural que ha viscut el tercer sector social davant la transformació digital, la construcció d’una veu pròpia del sector en l’agenda digital i com han anat canviant els reptes tecnològics i, amb ells, els drets digitals, arriba la darrera parada per entendre la trajectòria del projecte.
Perquè una transformació no es produeix només perquè canviï el discurs. Tampoc perquè apareguin noves eines o perquè les organitzacions siguin conscients que han de digitalitzar-se. El canvi es consolida quan les entitats poden portar-lo a la pràctica.
En una primera etapa del projecte, calia sensibilitzar, generar debat, compartir experiències i demostrar que la tecnologia podia ser útil per al sector. Amb els anys es va fer evident que això no era suficient.
Calia acompanyar.
Acompanyar volia dir ajudar cada entitat a entendre el seu punt de partida, detectar necessitats, adquirir competències, provar solucions i incorporar-les a la seva manera de treballar. Volia dir passar de parlar de transformació digital a construir les condicions perquè aquesta transformació fos possible.
Primer, entendre per què
Els primers anys de m4Social van tenir un fort component de sensibilització. Jornades, estudis, espais de debat i iniciatives com el m4Social Day van contribuir a introduir qüestions que encara no ocupaven un lloc central en moltes organitzacions.
m4Social Day 2016.
Calia explicar per què era important l’accessibilitat, què podia aportar una millor gestió de les dades, com podia la tecnologia facilitar l’atenció a les persones o per què la digitalització havia de formar part de l’estratègia de les entitats. També calia crear espais on el tercer sector social pogués conèixer experiències que ja estaven funcionant i entrar en contacte amb persones expertes, empreses tecnològiques i altres organitzacions que compartien reptes semblants.
Aquesta primera fase era imprescindible. No es pot transformar una organització si abans no hi ha consciència de la necessitat del canvi. Però entendre el perquè era només el principi.
Formar per poder transformar
Una de les primeres maneres de convertir aquesta sensibilització en acció va ser la formació.
A mesura que la digitalització avançava, les entitats necessitaven coneixements cada vegada més específics. No només per utilitzar noves eines, sinó també per afrontar responsabilitats que fins aleshores no havien tingut el mateix pes.
6è Congrés del Tercer Sector Social 2018.
La protecció de dades n’és un bon exemple. L’entrada en vigor del Reglament General de Protecció de Dades va obligar les organitzacions a revisar processos i adquirir nous coneixements en un àmbit especialment sensible per al tercer sector social, que treballa habitualment amb informació de persones en situació de vulnerabilitat.
m4Social va impulsar formacions sobre gestió i protecció de dades que van acumular 100 hores, incloent-hi sessions específiques per a càrrecs directius i gerencials.
En paral·lel, el Curs d’Agents d’Innovació, acreditat per l’ESCI-UPF, va plantejar un repte diferent: formar professionals perquè poguessin incorporar metodologies d’innovació tecnològica a les seves rutines de treball. No es tractava només d’aprendre a utilitzar una eina, sinó de saber identificar problemes, plantejar projectes i buscar solucions.
L’any 2018 aquesta iniciativa havia arribat a 18 de les 34 federacions que aleshores formaven part de la Taula. La formació començava, així, a generar una cosa especialment important: capacitat pròpia dins del sector.
Diagnosticar abans d’actuar
Però tampoc totes les entitats tenien les mateixes necessitats ni partien del mateix lloc. Una organització podia tenir dificultats en la protecció de dades mentre una altra necessitava millorar la gestió interna, reforçar les competències dels equips o revisar la seva comunicació digital. Aplicar la mateixa recepta a totes no tenia sentit.
D’aquí va néixer una altra idea que s’ha anat consolidant en la manera de treballar de m4Social: abans de proposar solucions, cal conèixer el punt de partida.
m4Social Day 2019.
El Digital Checkup va respondre precisament a aquesta necessitat. L’eina permetia que les entitats s’autoavaluessin i analitzessin el seu grau de digitalització en quatre grans àmbits: cultura organitzativa, lideratge i talent; orientació a la persona usuària i sostenibilitat; seguretat informàtica i protecció de dades; i comunicació i continguts digitals.
L’autodiagnòstic permetia convertir una sensació difusa (“ens hauríem de digitalitzar”) en una fotografia molt més concreta: què estem fent bé, on tenim mancances i per on hauríem de començar.
Amb l’acompanyament de DataForGood BCN, cinc entitats van poder analitzar els resultats del seu Digital Checkup i conèixer millor el seu grau de maduresa digital.
Aquest canvi metodològic era important. La transformació digital deixava de començar per la tecnologia i començava pel diagnòstic.
Un pla diferent per a cada entitat
Aquesta mateixa lògica va donar forma als Plans de Transformació Digital, iniciats l’any 2019 amb la col·laboració d’Enginyers Voluntaris i la Fundació Migranodearena.
El plantejament era molt diferent d’oferir una solució tecnològica determinada. Primer s’analitzava el grau de digitalització de l’entitat. A partir d’aquí, es definien necessitats i s’iniciava un procés d’acompanyament per millorar-ne el model operatiu i organitzatiu.
El valor d’aquest model era precisament la personalització. No hi havia un únic camí cap a la transformació digital perquè tampoc hi ha una única realitat dins del tercer sector social.
Entre els anys 2019 i 2024 es van desenvolupar quatre edicions dels Plans de Transformació Digital. Aquesta continuïtat mostra també una evolució en la manera d’entendre l’acompanyament. La transformació no és una intervenció puntual. Necessita temps, seguiment i capacitat per adaptar les solucions a les característiques de cada organització.
Aprendre fent
Més enllà de la formació i l’acompanyament, m4Social també ha impulsat projectes que han permès experimentar directament amb la tecnologia.
Ja en els primers anys, iniciatives vinculades al SmartCAT Challenge van permetre convertir necessitats socials en projectes tecnològics i desenvolupar solucions pensades, entre altres àmbits, per a persones amb discapacitat o persones grans i amb dependència.
Un altre exemple va ser el projecte de sensorització d’habitatges socials desenvolupat amb Cellnex Telecom. La prova pilot va començar en sis habitatges, on es van instal·lar sensors per recollir informació sobre consum, temperatura o eficiència energètica i facilitar-ne el seguiment. Els resultats van permetre ampliar posteriorment el projecte fins als 50 habitatges monitorats.
Aquest tipus d’experiències aportaven un aprenentatge diferent del que podia generar un estudi o una jornada. Permetien provar. Veure què funcionava, què no, quines necessitats apareixen durant la implementació i com una tecnologia dissenyada sobre el paper s’adaptava entrant en contacte amb la realitat de les entitats i de les persones.
La innovació deixava així de ser una idea abstracta i es convertia en un procés d’aprenentatge.
SimbiòTIC: transformar una necessitat quotidiana
Aquesta manera de treballar arriba a un dels seus exemples més ambiciosos amb SimbiòTIC. El projecte, iniciat l’any 2023 per la Taula i l’Associació SinergiaTIC amb finançament dels fons Next Generation, partia d’una necessitat molt concreta: millorar la gestió de les dades de les entitats.
L’eina escollida va ser SinergiaCRM, un sistema de gestió adaptat al tercer sector social que permet estructurar la informació sobre les persones ateses, les seves necessitats i les intervencions realitzades. Però, de nou, el projecte no consistia simplement a instal·lar programari.
Les entitats van ser acompanyades durant tot el procés d’implementació. En una primera fase, es va treballar en la incorporació de les dades al sistema i, posteriorment, en la personalització de l’eina segons les necessitats i activitats de cada organització.
Aquesta adaptació va permetre desenvolupar més de trenta funcionalitats, algunes compartides per totes les entitats i d’altres pensades per respondre a necessitats més específiques. D’aquesta manera, el projecte també va generar un efecte col·lectiu: les millores desenvolupades a partir de l’experiència d’una entitat podien acabar beneficiant-ne moltes altres.
A la cloenda de SimbiòTIC, el novembre de 2025, les entitats participants van poder compartir els canvis que el projecte havia generat en el seu dia a dia: dades centralitzades, més claredat en el seguiment, informació actualitzada en temps real i automatització de processos que fins aleshores eren manuals.
Acte cloenda SimbiòTIC 2025.
En acabar el projecte, més de 80 entitats tenien instal·lat SinergiaCRM, amb 5.000 professionals actius i 10.000 persones ateses. És probablement un dels exemples més clars del recorregut fet durant aquesta dècada: passar de sensibilitzar sobre la necessitat de gestionar millor les dades a ajudar les entitats a transformar efectivament aquesta gestió.
Cap transformació es fa en solitari
Hi ha un altre element comú a molts d’aquests projectes: les aliances.
m4Social no ha desenvolupat aquesta trajectòria actuant en solitari. DataForGood BCN, Enginyers Voluntaris, la Fundació Migranodearena, l’Associació SinergiaTIC, empreses tecnològiques, administracions, universitats i moltes altres organitzacions han aportat coneixement i capacitats específiques en diferents moments.
Àgora Enginyers Voluntaris – m4Social 2025.
Aquest model respon també a una realitat del tercer sector social. Compartir coneixement, aprofitar solucions comunes i connectar-se amb actors especialitzats pot permetre avançar més ràpidament i reduir desigualtats entre organitzacions amb capacitats molt diferents.
L’acompanyament, per tant, no consisteix només en una relació entre una persona experta i una entitat. També significa construir un ecosistema on les organitzacions puguin trobar recursos, coneixement i aliances. I, sobretot, comprovar que molts dels problemes que afronten no són individuals. Són reptes compartits.
De crear projectes a generar capacitat
Si observem aquests deu anys en conjunt, es pot veure una evolució important.
En els inicis, bona part de la feina consistia a demostrar que la tecnologia podia tenir un paper dins del tercer sector social. Calia generar interès, acostar experiències i obrir espais de debat. Després va arribar la necessitat de formar. Més endavant, diagnosticar. I finalment, acompanyar processos de transformació i desenvolupar projectes compartits capaços de produir canvis reals en les organitzacions. Aquesta evolució també modifica la manera de mesurar l’impacte.
L’èxit no és només haver desenvolupat una aplicació, organitzat una jornada o instal·lat un programa. L’èxit és que una entitat adquireixi capacitat per gestionar millor les seves dades, que un equip incorpori noves competències, que un procés deixi de consumir hores de feina manual o que la tecnologia permeti dedicar més temps i més recursos a l’atenció de les persones.
La transformació digital és més sòlida quan deixa capacitat instal·lada dins de les organitzacions.
Deu anys després, continuar transformant
La memòria d’aquests deu anys mostra un sector molt diferent del que va veure néixer m4Social l’any 2016.
Han canviat les eines, les competències i les prioritats. També ha canviat la consciència sobre el paper que té la tecnologia en l’acció social.
Però molts reptes continuen oberts. Les diferències de capacitat entre entitats persisteixen, la tecnologia evoluciona cada vegada més ràpidament i qüestions com la intel·ligència artificial, la interoperabilitat, la governança de les dades o la ciberseguretat obligaran les organitzacions a continuar adaptant-se.
Per això, l’acompanyament continua sent necessari.
Consell assessor m4Social especial 10 anys.
Probablement, el repte dels pròxims anys ja no serà només ajudar cada entitat a incorporar una eina concreta. Serà construir capacitats compartides, generar infraestructures comunes, connectar millor el sector i assegurar que les organitzacions socials poden participar en la transformació digital amb autonomia i amb una veu pròpia.
Deu anys de m4Social deixen projectes, estudis, eines, aliances i molts aprenentatges. Però deixen, sobretot, una manera d’entendre la innovació: començar per les necessitats, construir les solucions amb les entitats i mesurar-ne el valor pel canvi que produeixen en la vida de les persones.
Perquè sensibilitzar és necessari. Formar és imprescindible. Però la transformació es produeix quan les entitats poden convertir aquest coneixement en canvis reals.
I aquest és, probablement, el millor punt des d’on començar els pròxims deu anys.
