El tercer sector social català té novament presència als European Social Services Awards, enguany amb dues iniciatives finalistes que posen la tecnologia i la col·laboració al servei de les persones. Es tracta d’ATENEA i La Meva Energia, dos projectes en què participa l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) i que mostren com les entitats socials poden contribuir a transformar l’atenció davant de necessitats com la pobresa energètica, la bretxa digital o la soledat no desitjada.

ATENEA, desenvolupat per ABD i Momentum Analytics, és finalista en la categoria de col·laboració publicoprivada, amb una candidatura que figura oficialment sota el nom de Momentum Analytics. La Meva Energia, presentada conjuntament per ABD i Ecoserveis, opta al premi de transformació digital i tecnologia en els serveis socials.

Organitzats per l’European Social Network (ESN), els premis reconeixen iniciatives que contribueixen a millorar els serveis socials i l’atenció a les persones. La del 2026 és la vuitena edició. Sota el lema ‘Serveis socials: superar la fragmentació, construir un canvi sistèmic’, es posa el focus en la col·laboració entre serveis i sectors per oferir una atenció més integrada. La trobada de lliurament dels premis tindrà lloc els dies 19 i 20 de novembre a Roma, amb la Regió del Laci com a amfitriona.

Parlem amb la Pilar Rodríguez, adjunta a la gerència i directora sociosanitària d’ABD, per conèixer més i millor aquests dos projectes. Molta sort en les votacions!

Jornada de m4Social al MWC24 – participació d’ABD.

Quan parlem de tecnologia aplicada a l’atenció social, què pot canviar en la vida quotidiana d’una persona? Què permeten resoldre projectes com ATENEA o La Meva Energia?

Per una banda, ATENEA destaca com una de les iniciatives innovadores a Catalunya en l’aplicació de la intel·ligència artificial generativa al servei del benestar social i la salut pública, afavorint la permanència a casa seva i endarrerint la institucionalització o ingrés residencial no voluntari de les persones grans i/o en situació de dependència. Utilitza un dispositiu intel·ligent, un telèfon mòbil adaptat per tenir una interfície d’usuari extremadament simplificada que només requereix l’ús de la veu. Això permet que una persona gran o amb poca cultura digital, en situació de dependència o fins i tot autònoma, pugui realitzar les seves gestions diàries de sol·licitud de Serveis Socials i necessitats bàsiques que es presten en línia mitjançant una simple conversa, encarregant-se el sistema ATENEA de gestionar les seves peticions en l’aplicació a Internet corresponent, en nom seu.

És important destacar que ATENEA presenta una opció per aquelles persones que no poden accedir als recursos digitals, però també per a les que no volen. Per tant, respecta el dret individual de la persona a no digitalitzar-se, i a decidir lliurement en base a les seves preferències.

Per l’altra, La Meva Energia (LME) és una app-web dirigida a tota la ciutadania interessada en millorar l’eficiència energètica de les seves llars. A través d’un conjunt d’enquestes programades, l’aplicació proposa una sèrie de canvis i informació de com fer-los per tal de reduir no només la seva despesa energètica sinó també millorar el confort a casa seva i reduir els costos associats a la factura.

A més, LME és l’eina de gestió dels programes d’assessorament energètic dels municipis. L’app detecta, a través de les enquestes, les persones en vulnerabilitat energètica i els dona accés als serveis, a més de tenir un canal específic per casos d’urgència (talls de subministrament). La plataforma obre tràmits associats als expedients de cada persona i, digitalment, els gestiona. El sistema disposa d’avisos per recordatoris administratius, alertes climàtiques i informacions relatives a l’energia adaptats a cada persona usuària.

Com descobriu què necessiten realment les persones i com les feu participar en el disseny de les eines?

ABD som un gran observatori amb més de 40 anys d’experiència en l’àmbit dels Serveis Socials, d’Atenció Domiciliària, habitatges amb serveis, residències, equipaments per a persones grans…., la qual cosa ens permet endinsar-nos en les llars de les persones grans en situacions més vulnerables d’aquests serveis.

En el cas d’ATENEA, l’observació in situ ens va motivar l’any 2019 a realitzar l’estudi ‘Informe solitud no desitjada en persones grans’. Segons aquest informe, el 34% de les persones grans enquestades sofreix solitud no desitjada però qualitativament el percentatge puja a 54%, sent un 78% dones i un 22% homes. En un altre estudi realitzat sobre la bretxa digital i l’accés a recursos en les persones grans vam poder mostrar que el 69% de les persones que enquestem no usa el telèfon per a gestions digitals. Més, concretament, el 70 % d’aquestes persones no accedeix a serveis socials ni sanitaris digitals per si mateixes, i el 64 % no es comunica de manera autònoma amb el seu centre de salut. Això limita l’accés a cites mèdiques, recepta electrònica, informació sobre prestacions, recursos municipals i canals d’atenció d’emergències. Per aquests motiu, consideràvem imprescindible introduir la tecnologia com a eina que ajuda a paliar diferents situacions de vulnerabilitat.

Una de les característiques més destacades d’aquest projecte és que ha estat desenvolupat amb la participació activa de les pròpies persones usuàries. Des de l’inici, les persones grans, principals beneficiàries del projecte, han format part del procés de creació, aportant les seves perspectives, necessitats i suggeriments. Aquest enfocament participatiu ha estat clau per a assegurar que el projecte realment respongui a les seves expectatives i millori la seva qualitat de vida.

LME és fruit d’un procés de co-disseny de 10 sessions amb la participació, en cada una d’elles, de professionals d’atenció directa, desenvolupadors, gestors, persones expertes en energia i en intervenció social i administració pública (Ajuntament de Barcelona en diversos àmbits: Drets socials, Agència Salut Pública, Pla Clima, Energia). Es van realitzar dos pilots, comptant amb un sistema de comunicació d’incidències i millores que ha permès arribar a una eina finalitzada, dos grups focals i testos a municipis.

Aquests projectes connecten entitats socials, administracions i empreses tecnològiques. Què aporta cadascú i com us organitzeu perquè aquesta col·laboració funcioni?

Amb la fase de pilot real d’ATENEA es va arribar a 500 llars en més de 20 municipis en entorns urbans i rurals. Això va permetre connectar:

▪️Entitats socials: ABD aportem el coneixement del sector i necessitats socials, la perspectiva de camp en l’atenció domiciliària, l’execució del pla de proves i la coordinació de les proves de camp mitjançant l’acompanyament i suport de primer nivell amb els usuaris reals.

▪️Administracions: la Generalitat de Catalunya aporta la gestió de subvencions per innovació, acompanyament i incorporació de les solucions dins les polítiques públiques, i l’administació local actua com a territori pilot, facilitant el marc dels serveis d’atenció domiciliària (SAD) municipals i la participació d’usuaris voluntaris.

▪️Empreses tecnològiques: aporten el coneixement específic, R+D+i, construcció, evolució i manteniment de la tecnologia.

En aquest sentit, és imprescindible la creació d’un comitè de governança, la figura d’una direcció executiva i la creació d’un comitè de seguiment que coordinin la col·laboració d’aquestes entitats tan dispars. Tot plegat, duent a terme reunions de seguiment diàries dels equips individuals (tecnològic i social), i reunions setmanals del comitè de seguiment tecnològic i social, i reunions mensuals del comitè de governança.

A LME el producte s’ha realitzat en coproducció entre els tres agents. S’ha liderat des de l’entitat social perquè, en aquest cas, comptàvem amb el coneixement del servei, tant tècnic com metodològic, juntament amb l’aportació de l’administració que interopera per la resolució d’expedients. Cada sessió de codisseny abordava una temàtica: circuit, perfils i permisos, abast, outputs, etc. I l’obstacle més significatiu ha estat l’abordatge de la seguretat a la que s’hi van haver de dedicar més sessions de les previstes.  Es va treballar amb ajuntaments externs amb experiències semblants i amb els serveis jurídics i de protecció de les dades de l’Ajuntament de Barcelona.

Com sabeu si una eina tecnològica està millorant l’atenció i el benestar de les persones?

Amb ATENEA l’èxit es mesura en qualitat de vida, millorar el benestar personal i garantir la inclusió social. Sobretot, en la reducció de la soledat, amb dades qualitatives i quantitatives. En concret: augment de la percepció de companyia i seguretat (reducció dràstica de la sensació de soledat no desitjada), major adherència als tractaments i detecció precoç de petits incidents domèstics abans que es converteixin en crisis mèdiques greus, alleugeriment de la càrrega del cuidador familiar o professional, que guanya tranquil·litat sabent que hi ha una capa de suport actiu 24/7. I l’objectiu a la llarga és la reducció d’urgències hospitalàries i endarreriment de la institucionalització.

Alguns resultats: el 91% de les persones se senten mes segures. Un 81% facilita la realització de gestions i un 90% se senten mes acompanyades. La conclusió és la següent: la tecnologia no substitueix mai el professional social o sanitari. El magnifica i l’allibera de les tasques repetitives perquè pugui dedicar-se a allò on l’ésser humà és insubstituïble: el caliu, l’empatia i la relació de cura.

LME funciona des de l’abril del 2025 als 14 Punts d’Assessorament Energètic de la ciutat de Barcelona que, anualment, atenen a més de 16,000 llars (2025). Aquesta app-web és un canal més per a l’abordatge del Dret a l’Energia. Sortosament hi ha altres canals (presencial i telefònic) que continuen actius i més disponibles gràcies a la disminució de l’acció burocràtica molt pròpia del servei.

Actualment, es disposa de més temps per a l’acompanyament a persones que no disposen d’habilitats tecnològiques perquè aquelles persones hàbils són ateses més àgilment. La Meva Energia és una eina tecnològica d’un servei, no és el servei. I el servei es deu a la persones més vulnerables que, en el cas de la pobresa energètica, són persones, i especialment dones grans.