Aquest 2026 la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha posat en marxa l’Espai de Dades Obertes del Tercer Sector Social, una infraestructura compartida per reforçar la presa de decisions, millorar la capacitat d’incidència social i superar la dispersió d’informació que sovint dificulta l’anàlisi de la realitat social.

Disposar de dades no és suficient. Cal saber-les llegir, interpretar-les amb criteri, formular bones preguntes, construir indicadors útils i convertir la informació en coneixement accionable. I amb aquest objectiu, l’Espai de Dades Obertes és l’eix central d’un dels itineraris formatius de la nova edició que la Taula impulsa enguany, del que ja s’han celebrat tres de les quatre sessions previstes amb una trentena de persones participants per sessió.

Sota el títol ‘Les dades que treballem: aprenem a utilitzar i compartir les dades obertes’, aquest itinerari s’adreça a persones de federacions i entitats socials que, des de rols diversos, treballen amb dades en el seu dia a dia o participen en processos de gestió, coordinació, planificació o presa de decisions. La proposta parteix d’una idea clara: les dades poden ser una eina molt valuosa per al tercer sector social, però només si són comprensibles, comparables i útils per a orientar l’acció social.

Aprendre a llegir les dades

Les primeres sessions de l’itinerari han estat centrades en la lectura i interpretació de dades. Això implica entendre què és un conjunt de dades, com s’organitza i quina diferència hi ha entre una dada en brut i un indicador.

Itinerari ‘Les dades que treballem’ – Taula del Tercer Sector Social.

Una de les idees clau treballades ha estat que les dades, per si soles, no ofereixen respostes automàtiques. El seu valor apareix quan som capaces de fer les preguntes adequades: què volem analitzar? Sobre quin col·lectiu? En quin territori? En quin període? Amb quines variables podem comparar? Quins factors de context ens poden ajudar a interpretar millor allò que observem?

Aquest enfocament és especialment rellevant en l’àmbit social, on els indicadors no només han de descriure una realitat, sinó ajudar a comprendre-la. Per això, al llarg de les sessions s’han treballat diferents tipologies d’indicadors: indicadors descriptius, que ajuden a quantificar; indicadors explicatius, que permeten entendre pesos, proporcions o relacions; i indicadors de context, que situen les dades en comparació amb altres territoris, períodes o llindars de referència.

De les dades al relat

Un altre dels eixos de l’itinerari ha estat la construcció de narratives amb dades. En el tercer sector social, comunicar dades no vol dir només fer gràfics. Vol dir construir un relat clar, rigorós i útil per explicar una realitat, justificar una necessitat, orientar una decisió o reforçar una proposta d’incidència.

Les sessions han abordat aspectes com el pensament visual, l’ús del color, la importància del focus i la necessitat d’evitar la sobrecàrrega d’informació. Per això, una bona visualització no és necessàriament la més complexa, sinó aquella que ajuda a entendre millor el missatge principal.

Itinerari ‘Les dades que treballem’ – Taula del Tercer Sector Social.

Aquest aprenentatge és especialment important quan les entitats han de traslladar informació a públics diversos: equips interns, juntes directives, administracions públiques, mitjans de comunicació, persones sòcies o altres agents del sector. Cada audiència necessita un nivell de detall i una manera d’explicar diferent. Per això, l’itinerari també ha posat l’accent en adaptar el relat a les necessitats de cada context.

Aprendre a escriure dades

L’itinerari també incorpora una segona dimensió fonamental: aprendre a escriure dades. És a dir, saber recollir-les, ordenar-les i estructurar-les perquè puguin ser útils, comparables i reutilitzables.

Aquest és un repte habitual per a moltes entitats socials. Sovint les organitzacions disposen de molta informació, però aquesta informació es troba dispersa, en formats diversos o amb criteris poc homogenis. Això dificulta l’anàlisi interna, la comparació entre projectes o territoris i la possibilitat de compartir coneixement amb altres entitats o federacions.

Per aquest motiu, l’itinerari treballa bones pràctiques per a preparar conjunts de dades, definir variables, construir indicadors i avançar cap a una cultura de dades més robusta dins del tercer sector social. L’objectiu no és convertir totes les entitats en equips tècnics especialitzats, sinó donar eines perquè puguin treballar amb més autonomia, criteri i seguretat.

Acompanyament a les federacions

A més de les sessions formatives, l’itinerari preveu hores d’acompanyament individualitzat per a les federacions participants. Aquest suport té com a objectiu ajudar cada organització a aplicar els continguts treballats a la seva pròpia realitat: quines dades recull, com les organitza, quines necessitats té i com pot fer-les servir per millorar la seva acció.

Itinerari ‘Les dades que treballem’ – Taula del Tercer Sector Social.

Aquest acompanyament és una peça important perquè el procés no quedi només en una formació puntual. La voluntat és que l’itinerari contribueixi a consolidar capacitats dins del sector i ajudi les entitats a avançar cap a un ús més estratègic de les dades.

Dades per decidir, planificar i incidir

L’Espai de Dades Obertes del Tercer Sector Social neix amb una ambició clara: facilitar que les entitats socials puguin accedir a dades rellevants, comprendre-les i utilitzar-les per prendre millors decisions, reforçar els seus projectes i incidir amb més força en les polítiques públiques.

L’itinerari ‘Les dades que treballem’ és un pas més en aquesta direcció. Perquè una cultura de dades al servei del tercer sector social no es construeix només amb eines tecnològiques, sinó també amb formació, criteri, acompanyament i espais compartits d’aprenentatge.

Les dades no substitueixen el coneixement de les entitats ni l’experiència acumulada en l’atenció a les persones. Però poden ajudar a ordenar millor la informació, detectar desigualtats, argumentar necessitats i fer més visible allò que el sector ja coneix des de la pràctica quotidiana. En definitiva, treballar millor amb dades és també una manera d’enfortir el tercer sector social i la seva capacitat de transformació.

Després de tres sessions dedicades a llegir, interpretar, estructurar i comunicar dades, l’itinerari formatiu encara la darrera sessió, centrada en un cas pràctic amb dades del tercer sector social.